20 d’oct. 2010

sha 3ndek ntina, ah l'3yl?

Manel - Captatio Benevolentiae

Se sabe que los hunos no eran muy limpios, no les gustaba el agua, y solían pasarse semanas sin tocarla, al menos para lavarse. Además, sus vestimentas, hechas de piel de rata, no deberían oler muy bien. A lo largo de la historia, muchos historiadores se han planteado irónicamente si los pueblos huían de los hunos por la capacidad destructiva de éstos o por su olor insoportable.

Lletra de  Captatio Benevolentiae

Provem d'encaixar en escenes boniques, en ports de diumenge farcits de gavines, en grans sobretaules on els avis canten, en nits vora el foc abraçats a una manta. Es tracta de ser els simpàtics del barri, els que ballen i ballen fins que els músics parin i irrompre arrogants lluint les millors gales en discos amb dones amb feines estables.

I, a vegades, ens en sortim. I, a vegades, ens en sortim. I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. I, a vegades, una carambola de sobte ens demostren que ens en sortim.

Busquem quedar bé en el retaule magnífic dels que van pel món amb posat monolític i afronten la vida mirant-la a la cara i un dia, contentes, compren flors a sa mare. Intentem trampejar per ser persones dignes, el pare modèlic que volen les filles, el de la veu greu, el de la mà forta, que paga un vermut i que arregla una porta. I després tancar els ulls i sentir el món en calma i dos ocellets fent piu-piu dalt d'un arbre havent enllestit un gran epitafi que arranqui somriures a tots els que passin.

I, a vegades, ens en sortim. I, a vegades, ens en sortim. I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. I, a vegades, una carambola de sobte ens demostren que ens en sortim.

I, a vegades, ens en sortim. I, a vegades, ens en sortim. I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. I, a vegades, se'ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim. I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic, tot fent evident, que per un moment, ens en sortim. 
Manel


Espigó de la platja de Malabata, Tànger